A tocar del parc de l’Agulla de Manresa, envoltant la propietat de la casa emmurallada, és on trobem la vinya Murallius.
Es tracta d’un projecte nascut l’any 2006, de la mà de’n Josep Codina, des de la il·lusió i l’esforç per recuperar el que ja de petit ell havia conegut com una terra de vins i vinyes.
Ens trobem amb ell per casualitat. O, millor dit, ens troba ell mentre li fem fotos als seus ceps de picapoll. Per desgràcia les abundants pluges de principis d’estiu han fet que el míldiu hagi atacat la vinya, i part del fruit s’hagi fet malbé. Quan es fa agricultura ecològica, no sempre és fàcil combatre les plagues i les enfermetats de la planta.
El Josep ens convida a entrar i ens mostra la seva vinya. I és que a l’entrada hi trobem tres xiprers. Això és símbol d’hospitalitat. Ens explica que, antigament, un xiprer a l’entrada significava que allà es donava de beure al viatger. Dos xiprers volia dir que, a més, li donaven de menjar. I tres, que també li oferien un sostre sota el qual dormir. Però no volem pas abusar!
Un cop a dins el recinte, veiem les varietats de raïm negre. Es tracta de merlot, syrah i cabernet franc. Sense cap mena de dubte, la cabernet franc és la més resistent i la més ben adaptada de les tres. Mentre que la syrah és a la que més li costa. Ens explica que el vi que fa, el Murallius, té aproximadament meitat de cabernet franc i meitat de merlot. El complementa a la perfecció un 15% de syrah que li aporta el seu color violeta fosc al vermell intens del merlot i als marronosos del cabernet franc.
Cada any en fa una producció limitada d’unes 1.200 ampolles numerades. El resultat és un vi equilibrat, elegant i amb caràcter de 14,5º. El primer any que el va comercialitzar va ser el 2011.
Recentment, també ha plantat cabernet sauvignon. I malgrat que, en tan sols un any algun dels ceps ja ha donat raïm, la planta necessita de tres a quatre anys per poder començar a produir.
Pel que fa a la disposició dels ceps, en té d’emparrats i també en vas. L’avantatge de tenir-los emparrats és que s’aconsegueix que hi toqui més el sol i que hi circuli millor l’aire. D’aquesta manera, s’eviten enfermetats de la planta i se’n millora la producció. En vinyes de gran extensió, l’emparrat també facilita que la verema es pugui fer de manera mecanitzada. Però no és pas el cas de’n Josep, que la fa ell mateix seleccionant manualment el millor raïm per al seu Murallius.
Per contra, els ceps en vas, tenen l’avantage de poder viure molts més anys, perquè no es força tant la planta.
Les varietats blanques que té el Josep són el picapoll i el macabeu. L’any passat va ser el primer que va elaborar el que podria ser el predecessor d’un Murallius blanc. Ens explica que el resultat va ser excel·lent. No només va rebre les felicitacions de companys i experts, sinó que també va sorprendre a tothom en un tast realitzat al Terrer 1834 de Santpedor.
Ens deixa tastar algun gra i resulta evident que ja és força dolç. La verema probablement no trigarà més d’una setmana en començar.
L’elaboració es fa al celler el Molí de Collbaix, on el raïm passa la primera nit a 2ºC. Després es posa a fermentar en barriques obertes de roure (de 2 o 3 anys) durant 10 dies. Però abans de comercialitzar-lo, el Murallius encara haurà de passar de 12 a 18 mesos de silenci, amor i criança, envellint en barriques noves de roure francès.